09 des. Anàlisi jurídica de la Sentència 154/2020 (peces 2a i 3a del Cas Blasco)
Hui, 9 de desembre, Dia Internacional contra la Corrupció, presentem l’anàlisi jurídica de la Sentència 154/2020, relativa a les peces segona i tercera del Cas Blasco, dictada per la Secció Quinta de l’Audiència Provincial de València i publicada el passat mes d’abril. L’estudi ha sigut realitzat per Jorge Correcher, professor de Dret Penal de la Universitat de València, i editat per l’Observatori contra la Corrupció.
Al text, Correcher analitza aspectes jurídics de la sentència, des dels acords previs amb els acusats i els delictes i penes imposades fins a l’aplicació de les circumstàncies atenuants del delicte, la remissió al Tribunal de Comptes de la responsbilitat civil derivada del delicte i l’abonament de les costes processals.
Dels casos de corrupció que assolaren el territori valencià al llarg de les últimes dècades, l’esdevingut amb el cas Blasco representa una de les mostres més clares del caràcter depredador que la corrupció ocupa respecte dels interessos de la ciutadania. No sols això, sinó que deixa patent la manca d’ètica i responsabilitat política de determinades persones que ocuparen les institucions públiques durant els successius governs del Partir Popular. Dintre d’aquest grup, s’hi pot incloure a l’ex-Conseller d’Immigració, Rafael Blasco, així com altres membres destacats del seu organigrama, responsables d’un dels saquejos més sagnants viscuts a l’Administració valenciana durant aquest dramàtic període, no sols per l’impacte econòmic per als comptes públics, sinó també pel descrèdit que suposà que les partides dedicades a la cooperació amb països en vies de desenvolupament, així com per a l’ajuda humanitària davant d’una catàstrofe natural com el terratrèmol d’Haití, foren emprades pensant en l’enriquiment propi i de tercers. Aquesta forma d’actuar, es troba del tot allunyada del que disposa l’article 103.1 de la Constitució Espanyola, en relació amb la necessitat que l’Administració pública servisca amb objectivitat els interessos generals, també de la necessària protecció del bé comú i la justícia social que requereix una actuació dels ens públics per tal d’aprofundir en el caràcter democràtic d’un Estat.
Davant d’aquest escenari, l’entrada en joc del Dret penal resulta necessària. Si bé no deu ser la principal ferramenta de l’Estat per a previndre la corrupció com a fenomen criminal, doncs resultaria més adient aprofundir en matèries com la transparència o els mecanismes de rendició de comptes de les Administracions públiques, la gravetat dels fets que integren l’anomenat cas Blasco justifiquen el recurs al poder punitiu de l’Estat representat pel Dret penal, incidint, en tot cas, que sols s’ha de recórrer a aquest quan resulte clar que no pot oferir-se una solució jurídica menys lesiva per altres sectors de l’ordenament jurídic.
Descarrega el document complet ací.
Sense comentaris