18 nov. Cas Blasco: autòpsia a un frau milionari
Existeixen documents pericials escrits amb una precisió mil·limètrica de forense. És el cas del “Informe resumen Diligencias Previas 1743/2011, piezas 2 y 3”. Un títol poc suggestiu per a un contingut demolidor. Una dissecció sense concessions de la trama que, entre 2009 i 2011, va arremetre contra els fons de la Cooperació valenciana a través d’una vintena de projectes fraudulents en països en desenvolupament d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Un relat rigorós, amb estil fred de jurista i alguns brots trepidants de novel·la policíaca. L’autor? Joaquín Falomir, un funcionari del Cos Superior d’Interventors i Auditors de l’Estat, qui el 27 de juliol de 2011 va rebre l’encàrrec del Jutjat d’Instrucció número 21 de València de peritar les actuacions, llavors secretes, del que començava a conéixer-se com el Cas Blasco.
Després de les detencions i registres del 23 de febrer de 2012, fruit de l’anomenada operació Oswald, Falomir i el seu equip es van submergir en una infinitat de factures, contractes, correus electrònics i tot tipus de material confiscat que van anar sistematitzant en diferents informes, un per any, entre 2009 i 2011, i un altre sobre el fallit projecte de construcció d’un hospital a Haití. El cinqué, amb data de 15 de setembre de 2016, seria un resum de tots els anteriors: centenars de folis destil·lats en 82 pàgines on queda constància cóm es van abonar 5.667.930,54€ a la trama corrupta conformada per la Fundación Solidaria Entre Pueblos (FSEP), més tard rebatejada Hemisferio, i les seues entitats tentaculars a través de 22 subvencions. Una suma distribuïda entre la pròpia FSEP (710.272,71€), Ceiba (981.355,75€), Fudersa (1.842.563,19€), Asamanu (232.148,84€), Asade (798.816,08) i Esperanza Sin Fronteras (1.102.773,97€). Quantitats que van poder ser quasi el doble, 10.191.790,35€, si en 2011 no es haguera pagat només una part de les ajudes i si el projecte de l’hospital a Haití, concedit a Esperanza Sin Fronteras al juny de 2011 i sufragat per la conselleria amb 4 milions, no haguera quedat congelat per l’escàndol creixent de la trama en els mitjans.
Mals comuns
Joaquín Falomir sosté una sèrie de mals comuns a les sis entitats investigades. Els principals són la falta d’experiència i “de capacitat financera i l’estructura suficient per a garantir el compliment dels seus objectius”. A més, “la seua grandària és mínima” i “els mitjans propis independents són molt escassos”. En les sol·licituds també s’inclouen molts pressupostos “inveraços” per l’objecte de l’empresa, la seua grandària i oferta. I subratlla que es tria “l’empresa que interessa sense cap mena de competència tant en el proveïdor com en el preu”. Així mateix es vulnera la normativa de Cooperació on assenyala que, en cas d’igualtat, “es donarà preferència als equips locals”. Falomir conclou que mitjançant “aquesta mecànica i falta de control, s’han produït pagaments a empreses sense contingut, sense capacitat financera per a prestar el servei, o fora del seu àmbit mercantil”. Una situació aplicable “amb caràcter genèric a tots els expedients examinats”.
D’altra banda, el perit apunta que aquestes irregularitats van ser possibles perquè des de la conselleria es va maniobrar amb compte per a relaxar i fins i tot pervertir els filtres de control. I que l’avaluadora externa, que compleix la missió d’oferir una teòrica imatge d’imparcialitat a l’hora de puntuar els projectes i proposar subvencions, va estar baix control de la trama a través de Luis Fernando Castel Aznar i les seues empreses CAAZ i Expande. De la segona, creada poc abans de publicar-se la convocatòria per a 2011, Falomir indica que resulta “com a mínim molt dubtós que complira el requisit d’experiència exigit” degut al fet que mancava “no solament de mitjans suficients, sinó dels exigits en el contracte”.
Mecàniques de pagament
La norma exigeix a les entitats ingressar els diners de les subvencions en un compte específic. A les de la trama, a més dels seus respectius presidents, van tindre accés els secretaris de la FSEP: José Bollaín (2009 i 2010) i Luis Freire (2011). Una cosa que crida notablement l’atenció de Falomir és que dues terceres parts dels fons “es transfereixen entre 2 i 3 dies des de l’inici dels projectes”. I que els propis Bollaín i Freire van ser els primers en auto abonar-se pagaments per treballs “d’avaluació final”, fet que resulta materialment impossible només tres dies després d’iniciar-se el projecte. Així, Bollaín, a través d’Avance Abogados, ingressa 42.252,61€ i Freire 23.971,8€ mitjançant la signatura Apima.
En tot cas, un mer aperitiu d’altres pagaments massius, “fins i tot per despeses que encara no podien haver-se prestat”, entre proveïdors comuns a les sis ONGD. Tot això a través d’una xarxa d’empreses en tres escalons, que tenien l’únic propòsit de desviar, almenys, la meitat dels diners mitjançant factures falses per conceptes com a estudis topogràfics, inputs, plaguicides o cursos de formació que, a més d’estar valorats molt per damunt del preu de mercat, mai es van realitzar.
El primer escaló el van conformar signatures valencianes vinculades a la cúpula de la trama: Arcmed, Dinamiz-e i Desfa. Les dues primeres, supeditades a Augusto César Tauroni, van crear la FSEP al desembre de 2008. Durant el període investigat, Arcmed va facturar 148.844,1€; Dinamiz-e, 274.657,05€; i Desfa, 306.177,76€. Falomir inclou en aquest grup a Mecanizados Inelme, un 60% propietat de Fernando Cañete, marit de Maribel Castillo, coordinadora de projectes de la FSEP. I també Futura E, amb 19.189,06€; Promociones Delivery, relacionada amb Desfa, amb 70.956€; Comteldat, vinculada a Dinamiz-e, amb 39.220€; i la pròpia FSEP, que va facturar 90.765,46€ per diversos treballs a Ceiba, Fudersa i Esperanza Sin Fronteras.
En un segon nivell actuava un altre conglomerat de societats relacionades entre si, també valencianes, la majoria sense activitat ni empleats que, a canvi de comissions, retirava en metàl·lic bona part dels diners facturats i l’entregava a membres de la FSEP. Cap d’elles va dur a terme cap treball. Es tracta de Matuscas (196.828,11€), Macons, (73.904,68€), Conscas (59.074,73€), Cafcas (6.127,83), Chust Alzira (209.268,82€), Gestión Solar Pobla (45.382,31€), APB Construcciones (183.221,84€) i Beconsa (59.766,48€). La suma defraudada per aquestes 18 empreses, incloses Avance Abogados i Apima, arriba als 1.872.278€.
Finalment, en 2010, van començar a sorgir proveïdors als EEUU, igualment sense capacitat ni empleats. En la seua majoria empreses presidides per Julia Valdés, testaferro d’Augusto César Tauroni, a través de les quals, i gràcies als diners desviats, aquest va adquirir dos apartaments de luxe a Miami. Es tracta de New Castle Consulting Corporation (282.321,54€), Quinto Centenario (257.461,03€), Worlwide Human Resources (103.718,83€), Equipment Marketing and Consulting (147.100€), Desarrollo del Ecuador (276.011,47€), Worlwide Training (150.721,6€), International Human Resources (58.502,76€) i Advantia (73.751,76€).
Les huit empreses dels EUA sumen 1.349.588,99€ que, units als de les 18 anteriors, suposen un total de 3.221.877,92€. Aquesta és la suma que Joaquín Falomir cataloga com a “eixides de fons públics que es consideren irregulars”.
Altres pagaments dubtosos
No obstant això, el perit judicial assenyala un altre tipus de possibles il·lícits. Entre 2009 i 2011, les bases de les convocatòries van obligar a destinar a accions de sensibilització l’1% dels diners rebuts per les ONGD. En el cas de les entitats investigades, el grup Ismos va rebre 13.435,91€ de cinc projectes. I Efusion Ambient Group, 23.281,82€ d’altres set. Segons Falomir, les dues empreses “no concreten la prestació per la qual facturen”.
El perit també censura la falta de justificació en transferències a altres comptes de les ONGD per valor de 634.853,84€, el 11,2% del global subvencionat. Així com retirades de fons en efectiu, on “no consten factures ni rebuts, per la qual cosa es fa impossible determinar la destinació dels fons públics”, per 197.934,19, el 3,49%. Són percentatges que contrasten amb les transferències als països en desenvolupament: 585.174,16€, el 10,32%. “No resulta acceptable” que en projectes de cooperació en
països empobrits “les transferències a comptes propis siga molt superior a les realitzades als països de destinació”. “Aquesta comparació resulta contundent sobre la destinació dels fons”, diu.
“Negligència i permissivitat”
Joaquín Falomir culmina el seu informe amb un capítol sobre l’actuació de la conselleria. “No es qüestionen ni els preus pressupostats, ni la poca concreció de les factures proforma, ni les aportacions valorades”, critica per a afegir que els pagaments es van realitzar “amb caràcter generalitzat a proveïdors que no són els que figuren en les factures proforma”. El perit lamenta que en alguns casos els serveis de la conselleria “no detecten els incompliments”, però en uns altres sí i, malgrat requerir-se esmenes, es concedeixen les ajudes “sense que aquestes [les correccions] es produïsquen”.
“És obvi que la conselleria ha actuat amb negligència i permissivitat, però a més, totes les irregularitats esmentades i la situació que s’ha derivat, no haguera sigut possible sense el consentiment, connivència i cooperació de diversos responsables de l’extinta conselleria”, resol Falomir i resumeix: “Tot el procés, des de la gestació de les subvencions, fins a la seua justificació i revisió, es troba controlat”. Fins i tot la justificació de les ajudes, “per la qual cosa el cercle s’estén a tot el procés i arriba a tancar-se per complet”. “Ni tan sols la generalització de pagaments a empreses dels EUA es qüestiona”, critica Falomir abans de concloure: “Aquestes i altres actuacions assenyalades en diversos informes i la no adopció de mesures per a revocar o exigir el reintegrament de les subvencions, ha permés arribar a la situació descrita objecte de la pericial”.
Sense comentaris