19 des. Cas Blasco: les conformitats “low cost” de la Fiscalia
Tortuosa, conflictiva i in extremis. Així va ser la signatura d’acords de conformitat de la Fiscalia Anticorrupció amb 17 dels 24 acusats en el segon judici del cas Blasco, relatiu al frau d’una vintena de subvencions de Cooperació al Desenvolupament entre 2009 i 2011, que va provocar el desviament d’almenys 3,4 milions a una trama corrupta dirigida per l’empresari Augusto César Tauroni, l’ex conseller Rafael Blasco i l’excap d’Àrea de Cooperació, Marc Llinares. El judici es va celebrar en la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València els maig passats, juny i juliol. Els pactes es van rubricar en els primers compassos de la vista, el 20 i 23 de maig, coincidint amb les sessions sobre qüestions prèvies. Uns acords que, en la seua majoria, van ser rebutjats per la resta d’acusacions: la particular, representada per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, i especialment la popular, dirigida per la Coordinadora Valenciana d’ONGD (CVONGD), en considerar excessiva la rebaixa de penes i responsabilitats civils per a reparar el mal, assumint béns molt per davall dels diners sostrets i fins i tot ja embargats després de la sentència de la primera peça del cas, al maig de 2014, que va enviar a Blasco i Tauroni a presó.
Les converses entre Fiscalia i alguns acusats venien des de lluny. Al març de 2016 es van publicar les primeres notícies de reunions entre el llavors fiscal anticorrupció Vicente Torres i els advocats de Blasco i Tauroni. Sobre la taula es va disposar una oferta de tres anys de presó a canvi de confessar els delictes. Però els dubtes de l’Advocacia de la Generalitat i l’oposició frontal de la CVONGD, unides a l’escassa predisposició dels processaments a desprendre’s del seu patrimoni, va truncar els acords. I al febrer de 2017 es va tornar a entreveure un pacte que tampoc es va materialitzar per idèntica falta de garanties en el rescat dels diners robats. Quasi un any després, el 5 de juny de 2018, va cristal·litzar un acord entre Torres i els principals acusats que va arrossegar a la resta de defenses. Blasco i Tauroni acceptaven dos anys i mig de presó a canvi d’admetre els fets, però sense cap compromís sobre el retorn dels fons exhaurits. El pacte va descol·locar enormement a l’Advocacia de la Generalitat i la CVONGD: els acusats no sols esquivaven rescabalar els diners distrets, sinó que veien rebaixades encara més les possibles condemnes.
Però el nomenament de Vicente Torres com a magistrat del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) el 28 de febrer de 2019 i la seua substitució per Jesús Carrasco va congelar els pactes. El pols entre Carrasco, favorable a augmentar penes, i les defenses es va prolongar fins als prolegòmens del judici amb un acord de mínims de fins a tres anys i mig de presó, un més del convingut amb Torres, a canvi del reconeixement dels delictes. No obstant això, l’oposició de les acusacions particular i popular al gruix de les conformitats va evitar suspendre el judici, cosa que havien sol·licitat amb insistència les defenses. En el seu informe final, María José Rodríguez, màxima responsable de l’Advocacia de la Generalitat, va rebutjar bona part de les conformitats: “Res nou se’ns ofereix, han intentat confondre”. “Disposem de tantes proves que és inútil la confessió”, va apuntar. I Raúl Vidal, lletrat de la CVONGD, va lamentar també en la seua exposició final l’absència “d’una confessió real, sincera, amb un relat que ajude al tribunal”. Pel que va demandar a la sala “una sentència justa, que no siga còmoda, que no talle i pegue conformitats”.
Rebaixes sense garanties
Els 17 acords es basen en les mateixes condicions legals, ja que segons la Fiscalia, es donen els requisits atenuants de reparació del mal previstos en l’article 21.5 del Codi Penal, i de confessió del delicte segons el 21.7 en relació amb el 21.4. Això comporta l’aplicació de l’article 66.1.2, que assenyala: “Quan concórreguen dos o més circumstàncies atenuants, o una o diverses molt qualificades, i no concórrega cap agreujant, aplicaran la pena inferior en un o dos graus establida per la llei, atesos el número i la quantitat d’aquestes circumstàncies atenuants”.
En el cas de Rafael Blasco, la Fiscalia va passar de sol·licitar 16 a 3 anys i 3 mesos de presó; i de 42 a 8 d’inhabilitació. I a Augusto Tauroni, els 21 anys i 6 mesos de presó van baixar a 3 anys i 6 mesos; i la inhabilitació de 40 a 9 anys i 6 mesos. Finalment, Marc Llinares, qui no va ser condemnat a presó després del primer judici per un error en els escrits d’acusació, passaria de 16 a 3 anys i 3 mesos de presó i de 42 a 2 d’inhabilitació.
En referència a la responsabilitat civil, la Fiscalia es va plegar a l’Advocacia de la Generalitat Valenciana (així ho va indicar Carrasco en el seu informe final), que en el seu escrit d’acusació fixa 5.035.942,45€ de mal patrimonial, que el seu 75% hauria de ser assumit per Blasco, Tauroni i Llinares. Així mateix, la Generalitat afig 3.000.000€ per mal moral, també a sufragar en un 75% pels tres principals acusats. Xifres que es dilueixen en els acords de conformitat, ja que no s’aporten béns ni quantitats en efectiu que cobrisquen aquestes quanties. En el pacte amb Blasco es destaca el “lliurament de determinats béns immobles que ha posat a la disposició del tribunal”. Es tracta principalment d’un baix comercial en la zona de l’Eixample de València, de 147 metres quadrats, que l’acusat va valorar en 619.226,13€. No obstant això, així el públic Levante-EMV, la conselleria d’Hisenda va recalcular i va rebaixar el cost a 218.367€. Una aportació polèmica perquè es tracta d’una dació en pagament: el baix està llogat fins a 2021. I en segon lloc, perquè ho regenta un centre d’estètica que, en realitat, és la tapadora d’una casa de massatges eròtics, segons va revelar El Temps. Finalment, Blasco va insistir a aportar la seua mansió en la Barraca d’Aigües Vives (Alzira), ja embargada pel Tribunal de Comptes per a cobrir la responsabilitat civil de la primera sentència.
També és similar el cas de Tauroni, qui també va aportar en la seua conformitat dos apartaments de luxe que va comprar a Miami amb els diners desviats i la suma dels quals aconsegueix els 1,72 milions de dòlars. A aquesta quantitat s’afigen els 500.000€ d’un iot. Els tres béns ja estan embargats. El mateix que l’immoble a Dénia de Llinares. L’única aportació nova de l’excap d’Àrea serien 37.118,84€ consignats al juliol de 2018, a més d’altres quantitats i saldos, sense especificar, bloquejats en diferents entitats bancàries, i l’embargament d’una part del seu sou, suma que aconseguia els 78.994,69€ en el moment de l’acord.
Felip i Sanjuán, grans beneficiats
En un segon escaló de conformitats destaquen les aconseguides amb Agustina Sanjuán, ex Secretària General Administrativa, i Josep Maria Felip, ex director general de Cooperació i Immigració. Tots dos estan acusats d’afavorir a la trama en l’aprovació d’una ajuda per a construir un hospital a Haití valorat en 5 milions. Encara que aquest projecte no es va dur a terme per l’esclat de l’escàndol en els mitjans, la xarxa corrupta va arrapar 177.000€ d’una suposada oficina tècnica per a posar-lo en marxa. En aquests dos casos, Fiscalia i Advocacia de la Generalitat van rubricar acords on sol·liciten 1 any i 6 mesos de presó a cadascun. Abans del pacte, Sanjuán i Felip s’enfrontaven a peticions de fins a 4 i 7 anys respectivament. En quan a la responsabilitat civil, Felip va abonar 15.000€ i Sanjuán va quedar exempta.
També destaquen una altra sèrie de pactes en solitari amb la Fiscalia. Entre ells el d’Arturo Tauroni, germà d’Augusto, i Maribel Castillo. Tots dos portaven el dia a dia de la Fundació Solidària Entre Pobles (FSEP), més tard Hemisferi, matriu de la trama. Castillo va acordar amb Carrasco rebaixar la pena de presó de 9 anys i 6 mesos a 2 anys. A canvi va abonar 100.000€ de responsabilitat civil. Arturo Tauroni passaria de 10 a 2 anys de presó a canvi de 20.000€ de responsabilitat civil. I 5.000€ per aquest concepte són els que va pagar Fernando Darder, president d’Esperanza Sin Fronteras, una de les entitats que va satel·litzar la FSEP per a desviar 1,1 milions a través de quatre projectes. Darder disminuiria a 1 any i 6 mesos de presó els 7 inicials. Un altre acord cridaner és l’obtingut per Alfonso Navarro, ex president de la FSEP, qui després d’abonar 15.000€, podria rebaixar a 1 any i 6 mesos de presó els 9 anys i 6 mesos que al principi demanava la Fiscalia.
Acords totals
La unanimitat de pacte entre defenses i acusacions sol es va produir amb acusats amb menor participació en el saqueig de diners públics. Es tracta dels secretaris de la FSEP, José Bollaín i Alfonso Freire, la signatura mancomunada de la qual a la dels presidents de les ONG implicades va permetre desviar fons a través de pagaments milionaris en factures falses. Bollaín i Freire disminuirien el temps de presó a 1 any i 6 mesos. Al principi, les acusacions exigien entre 3 i 9 anys i mig. A canvi, van abonar 200.000€ i 15.000€ respectivament. A més, empresaris com Carlos Andrés Chust, Rosa María Castelo o Alberto Pampín, també van arribar a acords amb totes les parts. Els seus mercantils van facturar una part residual comparada a les d’Augusto Tauroni. La llei permet que condemnats a penes inferiors a dos anys, que delinquisquen per primera vegada i satisfacen les responsabilitats civils, eviten la presó.
Finalment, no va haver-hi acord amb cap de les parts en el cas de quatre acusats. Es tracta Dolores Escandell, excap de servei que, teòricament va maniobrar perquè Esperanza Sin Fronteras s’alçara amb el projecte de l’hospital a Haití. Les acusacions li sol·liciten entre 2 i 4 anys de presó. Per part seua, a Luis Fernando Castel, amo de l’avaluadora externa que hauria manipulat els rànquings per a afavorir a unes entitats en detriment d’unes altres, li demanen fins a 17 anys de privació de llibertat. Li segueix Rafael Barrera, president de Fudersa, entitat vinculada a la trama que més diners, 1,84 milions, va obtindre en subvencions; les acusacions sol·liciten entre 3 i 7 anys i 6 mesos de presó. Finalment, José Luis Mezquita, propietari de la signatura Matuscas, és considerat nexe d’unió entre la trama i algunes empreses menors. Les acusacions coincideixen a demandar-li 7 anys de presó.
Sense comentaris