3.1. Convenció de Nacions Unides contra la corrupció

La corrupció ens afecta a tots, a nivell local, nacional i internacional i planteja el desafiament d’intentar combatre-la. La corrupció soscava la democràcia i l’estat de dret, conduïx a violacions dels drets humans, distorsiona els mercats, minvament la qualitat de vida i facilita la propagació de la delinqüència organitzada, el terrorisme i altres amenaces contra la llibertat i la seguretat.

La Convenció de Nacions Unides contra la Corrupció (CNNUCC) tracta d’enfortir les mesures preventives i combatre la corrupció de manera eficient, facilitar la cooperació internacional en la lluita contra el frau i promoure la integritat i la correcta gestió dels assumptes i béns públics.

La CNUCC és la més exhaustiva de totes les convencions contra la corrupció. Va ser creada a Nova York l’any 2003 i firmada per Espanya l’any 2005. L’any 2020 existien 187 països signants d’esta.

La CNUCC establix estàndards, polítiques, processos i pràctiques comunes per a recolzar les iniciatives contra la corrupció en l’àmbit nacional. També facilita la cooperació internacional, en harmonitzar els marcs jurídicos i institucionals per a l’aplicació normativa i establir mecanismes de cooperació.

Si bé la CNUCC especifica delictes vinculats amb corrupció, no inclou una definició de la corrupció. Això suposa alguns avantatges, ja que no limita les actuacions que poden ser considerades com a corrupció.

La CNUCC, posa en marxa una sèrie de mesures preventives contra la corrupció en diferents àmbits:

1. Polítiques i pràctiques preventives de la corrupció.– Aplicar polítiques eficaces contra la corrupció que promoguen la participació de la societat, la correcta gestió dels béns i assumptes públics i la transparència. Fomentar pràctiques eficaces contra el frau i comprovar la seua eficàcia periòdicament. Els Estats han de col·laborar entre si i amb les organitzacions internacionals en la matèria.

2. Òrgans de prevenció.– Crear òrgans encarregats de previndre la corrupció, i assegurar la seua independència i la disponibilitat de recursos perquè efectuen la seua labor.

3. Sector públic.– Adoptar sistemes de selecció i contractació d’empleats públics assegurant la transparència del procés, la formació del professional per a fer el seu treball de manera correcta i honorable, i que obtinguen una remuneració adequada. Establir criteris per a l’elecció de càrrecs públics conforme als objectius de la Convenció i augmentar la transparència en el finançament dels partits polítics.

4. Codis de conducta.– Promoure la integritat i responsabilitat dels funcionaris públics mitjançant codis de conducta. Establir mecanismes perquè els funcionaris denuncien tot acte de corrupció. Establir sistemes perquè declaren les seues activitats externes, actius i regals que puguen donar lloc a un conflicte d’interessos. Adoptar mesures disciplinàries contra tot funcionari que transgredisca els codis.

5. Contractació pública i gestió de la hisenda pública.– Establir sistemes de contractació pública basats en la transparència, la competència i criteris objectius. Promoure la transparència i l’obligació de rendir comptes en la gestió de la hisenda pública, i preservar la integritat dels registres comptables o altres documents relacionats amb les despeses i ingressos públics, prevenint la seua falsificació.

6. Informació pública.- Augmentar la transparència de l’Administració pública:

· Instaurant procediments per a accedir a informació sobre l’organització, el seu funcionament i els processos de presa de decisions.
· Simplificant els procediments administratius per a facilitar l’accés del públic a les autoritats encarregades de prendre decisions.
· Publicant informació, inclosos informes periòdics sobre riscos de corrupció.

7. Poder judicial i Ministeri Fiscal.– Adoptar mesures per a assegurar la seua integritat i independència, evitar la corrupció entre els seus membres i crear normes de conducta.

8. Sector privat.– Adoptar mesures per a previndre la corrupció i millorar les normes comptables i d’auditoria en el sector privat, així com preveure sancions en cas d’incompliment. Per a això:

· Promoure la cooperació entre les entitats privades i els organismes encarregats de fer complir la llei.
· Crear normes i procediments dirigits a salvaguardar la integritat de les entitats privades, inclosos codis de conducta.
· Promoure la transparència de les entitats privades.
· Previndre la utilització indeguda dels procediments que regulen les entitats privades.
· Previndre els conflictes d’interessos.
· Vetlar perquè les empreses privades tinguen controls interns per a previndre i combatre els casos de corrupció.
· Adoptar mesures relatives al manteniment de llibres i registres comptables.

9. Participació de la societat.– Fomentar la participació activa de les persones i grups no públics en la lluita i prevenció de la corrupció, i sensibilitzar a l’opinió pública respecte de l’existència, causes i gravetat de la corrupció:

· Augmentar la transparència i promoure la participació de la ciutadania en la presa de decisions.
· Garantir l’accés públic a la informació.
· Realitzar activitats d’informació pública per a fomentar la intransigència cap a la corrupció.
· Promoure la llibertat de buscar, publicar i difondre informació relativa a la corrupció.
· Garantir que el públic té coneixement dels òrgans existents de lluita contra la corrupció.

10. Prevenció del blanqueig de diners.– Establir un règim de reglamentació i supervisió de les institucions financeres per a previndre i detectar el blanqueig de capitals, posant-se l’accent en la identificació del client i beneficiari final de les transaccions i en la denúncia d’activitats sospitoses. Garantir que les autoritats encarregades de combatre el blanqueig cooperen i intercanvien informació en els àmbits nacional i internacional. Establir un organisme que actue com a centre nacional de recopilació, anàlisi i difusió d’informació sobre possibles activitats de blanqueig de diners. Aplicar mesures viables per a detectar i vigilar el moviment transfronterer d’efectiu i béns. Establir i promoure la cooperació a escala mundial entre les autoritats judicials a fi de combatre el blanqueig de diners.