2.1. Directiva Europea de Protecció de Denunciants (actualització)

El Diari Oficial de la Unió Europea, va publicar, amb data 26 de Novembre de l’any 2019, la Directiva (UE) 2019/1937, de 23 d’Octubre del mateix any, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió.

Aquesta Directiva té el seu fonament en el fet que en els últims anys s’hagen implantat en diferents organitzacions i empreses a nivell internacional, diferents eines i canals que serveixen per a reportar i informar de possibles conductes que pogueren ser irregulars o fins i tot constitutives de delicte.

Cal tindre en compte que aquesta Directiva s’aplica tant al sector públic com al privat.

1.- Quin tipus d’infraccions poden ser comunicades.

La Directiva estableix unes categories o tipus d’infraccions per a les quals s’haurà de comptar amb canals de denúncia (més endavant es dirà quines entitats públiques i privades tenen l’obligació de comptar amb aquests canals de denúncia). Aquestes categories són les següents:

a) Contractació pública. Amb l’ànim de previndre i detectar el frau i la corrupció en aquest sector.

b) Serveis, productes i mercats financers. Amb la finalitat de protegir a inversors i consumidors en relació a productes bancaris i de crèdit, inversió, assegurances, pensions, valors, fons d’inversió i qualsevol altre producte financer.

c) Prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme.

d) Seguretat dels productes. Referida a empreses que tenen una activitat relacionada amb la fabricació i distribució de productes. En aquests casos la informació dels denunciants és fonamental per a detectar possibles pràctiques il·lícites o abusives o l’existència de productes insegurs.

e) Seguretat del transport. Amb la finalitat de previndre la comissió d’infraccions que poden posar en perill vides humanes en accidents amb vehicles a motor.

f) Protecció del medi ambient. L’incompliment de normes en aquesta matèria pot provocar greus perjudicis per a l’interés públic, per la qual cosa resulta molt important detectar la comissió de delictes contra el medi ambient.

g) Protecció enfront de radiacions i seguretat nuclear. És de cabdal importància la protecció dels denunciants enfront de la seguretat nuclear, la protecció enfront de les radicacions, així com la gestió responsable i segura del combustible que es consumeix i dels residus radioactius.

h) Seguretat dels aliments i els pinsos, sanitat animal i benestar dels animals. Es pretén garantir la protecció de la salut, així com els interessos dels consumidors en relació amb els aliments que consumim.

i) Salut pública. Es pretén detectar i reduir en la mesura que siga possible els riscos per a la salut pública, així com assegurar els drets dels pacients.

j) Protecció de consumidors. Amb la finalitat d’evitar que productes no segurs puguen causar perjudicis o danys als consumidors.

k) Protecció de la privacitat i de les dades personals, i seguretat de les xarxes i els sistemes d’informació. Aquest tipus d’infraccions afecten de forma molt directa a l’interés públic, per la qual cosa és molt importe la labor dels denunciants a l’hora de revelar infraccions.

l) Protecció dels interessos financers de la Unió. Vinculat a la lluita contra el frau, la corrupció i qualsevol altra actuació irregular que afecte les despeses, fons o actius de la Unió.

m) Mercat interior. Pretén garantir l’eliminació d’obstacles enfront de la lliure circulació de mercaderies o la lliure prestació de serveis, així com previndre la igualtat de condicions per a les empreses i evitar pràctiques deslleials de caràcter fiscal.

2.- Quin tipus d’entitats tenen l’obligació de comptar amb canals de denúncia?

Hi ha determinades entitats jurídiques, ja siguen públiques o privades, que estan obligades a comptar amb canals de denúncia interna, això és, han de tindre un llit per a poder rebre denúncies dels seus treballadors en el si de la pròpia organització. Es troben obligades a establir canals de denúncia interna les següents entitats:

– Entitats jurídiques del sector privat que tinguen més de 50 treballadors.

– Entitats jurídiques privades que tinguen menys de 50 treballadors en els següents suposats:

• • Quan aquestes empreses estiguen relacionades amb serveis relacionats amb productes i mercats financers o estiguen obligades per qüestions de prevenció de blanqueig de capitals i finançament de terrorisme.
  • Quan els Estats membres ho exigisquen després de l’adequada avaluació del risc, tenint en compte les activitats de les empreses.

– Totes les entitats jurídiques del sector públic, entre les quals es troben els municipis de més de 10.000 habitants o que compten amb més de 50 treballadors.

Com a més tard, les entitats de més de 250 treballadors hauran de comptar amb un canal de denúncies intern amb data 17 de desembre de 2021.

Les entitats d’entre 50 i 250 treballadors hauran de comptar amb aquest canal de denúncies intern com a màxim el dia 17 de desembre de 2023, llevat que aquesta data s’anticipe en virtut d’una norma de caràcter nacional.

3.- Qui pot accedir a aquests canals per a presentar denúncies?

La Directiva ofereix protecció a aquelles persones vinculades per una relació de treball amb una entitat pública o privada, que en l’àmbit de la seua activitat professional puguen tindre coneixement de determinades actuacions que puguen ser una amenaça per a l’interés públic.

La Directiva ofereix protecció a:

• Treballadors o funcionaris públics.
• Accionistes i membres de l’òrgan d’administració, direcció o supervisió de qualsevol empresa, inclòs membres no executius.
• Voluntaris i treballadors en pràctiques, perceben o no una remuneració.
• Qualsevol persona que treballe sota la direcció de contractistes, subcontractistes o proveïdors.
• Denunciants que comuniquen informació sobre infraccions de les quals hagueren tingut coneixement com a conseqüència d’una relació laboral ja finalitzada.
• Denunciants la relació laboral dels quals no haja començat, sempre que la informació sobre infraccions l’hagen obtinguda durant el procés de selecció o negociació precontractual.
• Tercers relacionats amb el denunciant i que pogueren patir represàlies en el context laboral, inclosos familiars.
• Entitats jurídiques que siguen propietat del denunciant, per a les quals treballe o amb les quals mantinga un altre tipus de relació en un context laboral.

4.- Quines garanties i mesures de suport té el denunciant.

La garantia principal amb la qual compten els denunciants és la protecció de la seua identitat.

En aquest sentit, la Directiva estableix les següents garanties:

• Prohibició de revelar qualsevol informació que puga permetre identificar al denunciant.
• Obligació de vetlar perquè no es revele la identitat del denunciant sense el seu consentiment exprés.
• El tractament de les dades personals a través dels canals de denúncia gaudirà de totes les garanties que atorga el RGPD i la resta de les normes de la Unió relatives a aquesta matèria.
• Els Estats membres decidiran si estableixen l’obligació de tramitar denúncies anònimes i si el denunciant anònim és identificat, gaudirà de la protecció enfront de les represàlies.
• Prohibició de qualsevol forma de represàlia enfront del denunciant, ja siga suspensió, acomiadament, falta de promoció, denegació de formació, modificacions substancials de les condicions laborals, coaccions, assetjament, danys reputacionals, etc…

D’igual forma la Directiva estableix que els Estats membres hauran d’establir un règim sancionador per a aquelles persones físiques o jurídiques que intenten impedir les denúncies, prenguen represàlies contra els denunciants, incomplisquen el deure de confidencialitat o denuncien fets falsos, amb coneixement de la seua falsedat.