3.2. Eïnes de la Convenció per a donar suport a iniciatives de la societat civil

Convencions internacionals com la de Nacions Unides contra la corrupció (CNUCC) tenen un paper clau en la lluita contra la corrupció, oferint un marc per a establir estàndards antifrau, informar futures normes anticorrupció i impulsar la creació d’òrgans de control.

Paral·lelament, esta Convenció insta la societat civil a participar en este procés, considerant-la com un element fonamental per a aconseguir els seus objectius, ja siga fent costat als Governs en el compliment de les directrius de la CNUCC o bé avaluant les mesures implantades i efectuant recomanacions de millora.

A fi d’assegurar el seu compliment efectiu, la CNUCC compta amb mecanismes propis d’examen i d’avaluació de la seua transposició als ordenaments interns dels països signants, estant alguns d’estos instruments a l’abast de les organitzacions de la societat civil (OSC).

La Conferència d’Estats Part és el principal òrgan decisori de la CNUCC, constituït per tots els països que han ratificat la Convenció. Es reunixen cada 2 anys i adopten resolucions dirigides a fomentar la capacitat i cooperació entre els Estats signants per a aconseguir els objectius de la Convenció, a més de promoure i examinar la seua implementació.

Altres Estats no signataris de la CNUCC, així com les organitzacions que estiguen interessades, poden sol·licitar participar en estos cims, així com les OSC:

· Les organitzacions amb estatus consultiu davant el Consell Econòmic i Social europeu directament poden sol·licitar participar com a observadores.
· Les que no gaudisquen d’este estatus també poden demanar comparéixer com a observadores, si bé la seua intervenció ha de ser acceptada pels Estats partix i requerix per tant un procediment més complex.

Aquelles OSC que participen podran realitzar presentacions escrites (afegint-se els seus treballs a la conferència) i orals, en les quals podran presentar informes de compliment de la CNUCC o recomanacions, entre altres. Igualment rebran còpia de la documentació treballada durant la conferència.

De la mateixa manera, les OSC poden celebrar esdeveniments paral·lels a estes conferències, com a reunions, presentacions o debats sobre assumptes relatius a la Convenció, i també reunir-se amb els representants governamentals a fi de promoure l’aplicació de la CNUCC o discutir l’estat de les iniciatives d’un país en matèria anticorrupció.

Amb l’objectiu d’assessorar la CEP i formular recomanacions que contribuïsquen al compliment del seu mandat, es va crear el Grup d’Examen de l’Aplicació (GEA o IRG per les seues sigles en anglés), que es reunix de manera anual.

La seua funció és supervisar els processos d’examen que realitza la CNUCC per a avaluar la seua implantació als països, identificant obstacles i bones pràctiques, i avaluant les sol·licituds d’assistència tècnica que realitzen els Estats a fi d’implantar la Convenció.

Actualment compta amb dos grups de treball, un sobre mesures preventives i un altre sobre recuperació d’actius.

Tant els Estats com les organitzacions intergovernamentals signants de la Convenció poden assistir com a observadors a les reunions de la GEA. Per contra, les OSC han sigut excloses de les mateixes arran de les objeccions plantejades per determinats Estats. Este fet ha sigut contínuament criticat, perquè contradiu el Reglament de la CEP.

D’altra banda, l’Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD) actua com a secretaria de la CEP, oferint-li assistència tant a ella com als seus òrgans subsidiaris, així com als països que requerisquen assistència tècnica per a implementar la CNUCC.

La CNUCC fomenta la transparència, la rendició de comptes i la participació de la societat civil en la lluita contra la corrupció. Per això, quan es tinga coneixement que el país ha sigut seleccionat per a ser examinat en un any determinat, resulta molt interessant per a les OSC participar en este procés, realitzant una avaluació paral·lela tant de la implementació de la Convenció al país com del propi procés d’examen.

1. AUTOAVALUACIÓ. L’objectiu inicial és identificar el punt d’enllaç oficial designat per l’Estat, mitjançant la indagació o el contacte directe amb les autoritats de l’Estat. A més, és recomanable comunicar al Govern la intenció d’efectuar eixa avaluació independent. En cas d’estar treballant o haver finalitzat un procés de monitoratge, pot resultar molt interessant transmetre les conclusions del mateix al punt d’enllaç, perquè puga tindre-ho en compte en preparar la seua autoavaluació.

2. EXAMEN PER PARELLS. En el cas en què el Govern no es mostre disposat a convidar a les OSC a participar en l’examen, estes hauran d’indagar periòdicament pel seu compte sobre l’estat de l’examen i informar la societat dels avanços. Deurà igualment instar-se al país a publicar l’informe complet de conclusions.

3. INFORME SOBRE L’EXAMEN DE PAÍS I RESUM EXECUTIU. En el cas en què el Govern no publique l’informe complet, haurà d’insistir-se en això, perquè este informe conté informació molt rellevant no present en el resum executiu. De la mateixa manera, haurà d’anunciar la publicació de qualsevol resum o informe als mitjans de comunicació i parts interessades, perquè siguen coneguts per la societat en general, fomentant d’esta manera el seu interés en la lluita contra la corrupció. En cas de no estar conforme amb alguna/s de les conclusions dels informes, les OSC hauran d’elaborar una llista amb els aspectes divergents. Deuran igualment difondre’s els resultats de qualsevol monitoratge i la seua avaluació sobre la transparència del procés d’examen.

D’altra banda, el monitoratge és un procés essencialment dirigit a les OSC destinat a avaluar en quina mesura s’han implementat en un país els estàndards de la CNUCC. Este exercici servirà com a base per a formular recomanacions de millora.

Igualment pot resultar un mecanisme útil encara que el país no haja ratificat la Convenció, realitzant el monitoratge a fi d’instar el país que realitze les reformes necessàries per a complir amb esta.

El monitoratge es basa en:

· L’anàlisi documental de les lleis promulgades sobre la matèria.
· Entrevistes amb informants clau.
· Qüestionaris a emplenar per funcionaris públics, experts en organismes anticorrupció, òrgans de supervisió, i acadèmics o especialistes en la matèria (advocats actuants en procediments judicials de corrupció, associacions de víctimes del frau…).

Aplicacions del monitoratge:

· Si el país està sent avaluat pel mecanisme d’examen de la CNUCC, es pot simultàniament monitorar la implementació de la Convenció per a elaborar un informe paral·lel de país (“informe independent de la societat civil”), que corrobore els resultats de l’avaluació oficial o pose de manifest possibles problemes.
· En el cas en què el país ja haja sigut examinat, poden monitorar-se els avanços produïts des de l’examen i el compliment efectiu de les recomanacions.
· Finalment, si el país presenta problemes concrets de corrupció no abordats en l’examen, es pot fer el treball de monitorar estes deficiències.