2.1. Directiva Europea de Protecció de Denunciants

Directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió

El mes d’abril passat de 2019, el Parlament Europeu va aprovar per una considerable majoria la directiva de protecció dels ‘alertadors’ o denunciants de casos de corrupció (coneguts com «whistleblowers»). Havent sigut igualment aprovat pel Consell el mes d’octubre, una vegada es publique en el DOUE aconseguirà vigència, i des d’aqueix moment, els Estats membres tindran 2 anys (això és, previsiblement fins a 2021), per a transposar-la als seus respectius ordenaments interns.

L’efectiva protecció dels denunciants és una exigència recurrent dels sectors encarregats de lluitar contra la xacra de la corrupció. No en va, una nul·la o deficient protecció redueix considerablement les possibilitats que aquells que tinguen coneixement de pràctiques fraudulentes s’atrevisquen a denunciar-ho, perquè notoris són els casos d’informants que, havent-se atrevit a fer el pas, han patit un autèntic infern en forma de represàlies laborals, amenaces i fins i tot agressions a conseqüència de la seua denúncia.

Espanya, un país profundament afectat per la corrupció, manca hui dia d’una legislació que protegisca als alertadors de corrupció, almenys a nivell estatal; i fracassat l’intent de crear una llei integral de lluita contra la corrupció, que contenia algunes mesures en aquest sentit, aquesta directiva no pot vindre en millor moment, perquè suposa l’empenyiment necessari perquè l’Estat prenga per fi interés a protegir als denunciants.

Tant és així que el parlamentari valencià Joan Baldoví i altres 14 diputats ja van preparar i van presentar el mes de juny passat un projecte de llei que complia amb els objectius d’aquesta directiva; no obstant això, tal com va succeir amb la llei integral, aquest projecte s’ha vist truncat a conseqüència de la dissolució de les Corts i convocatòria de noves eleccions, per la qual cosa haurem d’esperar a la nova legislatura.

No obstant això, en el pla autonòmic sí s’han fet vertaders esforços per protegir als denunciants, ja que algunes Comunitats han implantat un règim de protecció en aquest sentit, com és el cas de la Comunitat Valenciana i el seu Estatut de protecció de la persona denunciant.

Analitzem a continuació alguns dels aspectes més rellevants d’aquesta nova directiva.

Àmbit d’aplicació

La directiva s’aplica als informants emprats en el sector privat o públic que hagen tingut coneixement d’informació sobre infraccions en un context laboral. Això inclou als treballadors per compte d’altri i autònoms, voluntaris i becaris, accionistes i personal de direcció, persones que treballen sota la i direcció de contractistes, subcontractistes i proveïdors, i fins i tot persones que, sense haver iniciat encara la relació laboral, haja tingut coneixement d’irregularitats durant el procés de selecció.

Quant al sector públic, la directiva afecta a l’Administració General de l’Estat, l’Administració autonòmica i provincial, els municipis de més de 10.000 habitants i les entitats de Dret públic.

Canals de denúncia interns

S’estableix l’obligació d’implantar canals de denúncia interns, no sols a les entitats i Administracions públiques, sinó també al sector privat, això és, a les empreses. Així, les mercantils que han de comptar obligatòriament amb aquests canals de denúncia són:

• Aquelles que compten amb 50 o més empleats;
• que tinguen una facturació anual igual o superior als 10 milions d’euros; o
• que operen en l’àmbit dels serveis financers o siguen vulnerables al blanqueig de capitals o al finançament del terrorisme.

Les entitats públiques afectades per l’àmbit d’aplicació de la directiva deuran igualment preveure aquests canals interns de denúncia.

Aquests sistemes hauran de garantir la confidencialitat de la identitat de l’informant, i haurà de designar-se a un òrgan o servei competent per a la tramitació de les denúncies.

Les denúncies podran presentar-se en paper, oralment o en suport electrònic, i s’estableix l’obligació de mantindre informat al denunciant del curs i resultat del procediment. S’estableix igualment l’obligatorietat de mantindre un registre de les denúncies rebudes.

Aquests canals de denúncia interns, cas d’existir, tindran sempre preferència sobre els externs.

Canals de denúncia externs

Simultàniament als canals interns, s’estableix l’obligació que els Estats designen organismes o autoritats que funcionen com un canal extern receptor de denúncies, que haurà d’actuar de manera independent, autònoma, segura i confidencial.

S’estableixen les mateixes possibilitats quant a la manera de presentar la denúncia, així com la necessitat que el denunciant siga informat del tràmit de la seua comunicació.

Aquests mecanismes hauran de ser revisats de manera periòdica, almenys cada 2 anys, a l’efecte de comprovar la seua eficàcia i correcte funcionament.

Protecció dels informants i els interessats

Els informants podran beneficiar-se de la protecció continguda en la directiva quan s’hagen vist obligats a utilitzar els mecanismes externs de denúncia.

Els Estats membres hauran d’adoptar les mesures necessàries per a prohibir qualsevol forma de represàlia directa o indirecta, i entre altres:

• Acomiadament o suspensió.
• Degradació o denegació d’ascensos.
• Desplaçament forçós.
• Canvi d’horari.
• Denegació de formació.
• Avaluació o referències negatives respecte als seus resultats laborals.
• Imposició de qualsevol mesura disciplinària, amonestació o una altra sanció.
• Coaccions, intimidacions, assetjament o ostracisme laboral.
• Discriminació, marginació o tracte injust.
• No conversió d’un contracte d’ocupació temporal en permanent.
• No renovació o rescissió anticipada d’un contracte de treball temporal.

Com a mesures de protecció s’estableixen:

• Assistència jurídica gratuïta als informants en els processos penals i en els processos civils transfronterers, així com qualssevol altres mesures que els Estats consideren.
• El fet de revelar informació pel denunciant no es considerarà infracció de cap obligació legal o contractual de confidencialitat o de guardar secret.
• S’inverteix la càrrega de la prova en els processos judicials relatius als perjudicis patits pels informants: serà la persona que haja adoptat la mesura de represàlia la que haurà de provar que aquesta no va tindre com a causa la presentació de la denúncia.
• Els informants tindran accés a mesures correctores contra represàlies, incloses mesures cautelars a l’espera de la resolució del procés judicial.

Aquestes mesures també són aplicables als interessats en el procediment (testimonis, perits…).

Sancions

Els Estats hauran d’establir sancions eficaces, proporcionades i dissuasives a les persones físiques o jurídiques que:

• Impedisquen o tracten d’impedir la presentació de denúncies.
• Adopten mesures de represàlia contra els informants.
• Incomplisquen el deure de mantindre la confidencialitat de la identitat dels informants.
• Presenten denúncies falses o efectuen revelacions malicioses o abusives,

Aplicació de la Directiva i obligacions per als Estats

Els Estats podran introduir o mantindre disposicions més favorables als drets dels informants que els establits en la Directiva, sent aquesta per tant una norma de mínims.

Així mateix, hauran de remetre anualment a la Comissió informació estadística sobre les denúncies interposades en el marc d’actuació de la directiva.