2.2. Llei de la GVA d’inspecció i sistema d’alertes

Llei 22/2018, de 6 de novembre, d’inspecció general de serveis i del sistema d’alertes per a la prevenció de males pràctiques de la Generalitat i el seu sector públic instrumental

El 28 de novembre de 2018 va entrar en vigor aquesta Llei, aprovada per les Corts Valencianes, que desenvolupa un sistema de prevenció i detecció de les pràctiques fraudulentes en el sector públic. La Llei ha creat el “Sistema d’Alertes Ràpides” (SALER), un recurs informàtic que permet navegar a través de les dades generades per l’administració amb l’objectiu de detectar de manera immediata pràctiques il·legals i riscos de frau o corrupció, abans fins i tot que aquests actes arriben a materialitzar-se.

Es funcionament és, essencialment, el següent:

1. El sistema connecta la informació existent en els fitxers que contenen informació administrativa.

2. S’identifiquen les àrees de risc dins de l’activitat administrativa.

3. S’estableixen indicadors a partir de les dades seleccionades.

Existeixen dos tipus d’indicadors:

a) quantitatius, que es tradueixen en paràmetres numèrics que permeten establir alertes automàtiques (pagaments periòdics injustificats a una mateixa empresa, concurrència de subvencions, contractes per projectes similars, subcontractacions, etc.);

b) qualitatius identifiquen el modus operandi de possibles actuacions fraudulentes a partir de l’estudi de casos ja investigats o coneguts (deficiències organitzatives relatives a responsabilitats i funcions, autoritzacions, registre de transaccions, recursos materials i humans, etc.).

4. Aqueixos indicadors són parametritzats, això és, s’estableixen determinades condicions a les quals se’ls assignarà un valor determinat, el qual pot indicar situacions objectives de risc, constituint-se d’aquesta manera una alerta. Aquesta sistematització, a més, permetrà la cerca de dades per a avaluar resultats.

5. Quan es produeix una alerta, s’activa el protocol d’intervenció.

Així doncs, la principal innovació que implica aquest sistema radica en el fet que es tractaria d’un mètode eminentment preventiu, en contraposició a la denúncia, l’auditoria o la fiscalització, eines aquestes que actuen una vegada produïts els fets i, per tant, ocorregut el mal.

Pel que fa a la Inspecció General de Serveis, la Llei pretén, en el marc de l’enfortiment dels mecanismes de control de les actuacions de la Generalitat, reforçar l’estructura, potestats i funcions d’aquest servei d’inspecció.

Per a això, s’adopten les següents mesures: es dota al personal inspector de la condició d’autoritat pública; s’inclou l’obligació de tots els òrgans administratius i del personal de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic instrumental de col·laborar amb la inspecció; es reforcen les seues atribucions i s’estableixen mecanismes per a garantir l’eficàcia de les seues investigacions i afavorir el compliment de les seues recomanacions.

S’estableix igualment l’obligatorietat per al personal d’Inspecció de guardar secret i confidencialitat respecte de les investigacions que es duguen a terme, preveient-se que es procedirà a regular els mecanismes necessaris per a protegir tant als denunciants com a qualsevol persona que participe en la investigació dels fets.

És molt important tindre en compte que és possible interposar denúncies davant la Inspecció General de Serveis, referides a irregularitats, incompliments legals o un incorrecte funcionament dels serveis, que siguen imputables a la Generalitat i el seu sector públic instrumental.

No és competència de la Inspecció General de Servicis la tramitació de denúncies que:

· Es referisquen a actuacions i àmbits competencials d’altres administracions públiques.

· Versen sobre infraccions comeses per la ciutadania o empreses privades.

· Posen de manifest fets que tinguen un procediment específic de reclamació o recurs, com poden ser queixes, recursos per discrepàncies davant resolucions administratives.

· Reclamacions de consumidors i usuaris.

El protocol pel qual s’establixen els criteris relatius a la iniciació i tramitació de procediments d’investigació, a instàncies de denúncia o petició raonada d’altres òrgans, desenvolupats per la Inspecció General de Servicis, està publicat en la Resolució de 12 de novembre de 2015, del Conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

Els compromisos de qualitat de la Inspecció General de Servicis es troben recollits en la Carta de Servicis de la Inspecció General de Serveis, aprovada per Resolució de 26 de febrer de 2018 del Conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació. En esta carta s’enumeren els servicis oferits per la Inspecció General, entre altres, desenvolupar actuacions de prevenció i anàlisi de detecció de riscos dirigits a previndre les irregularitats i males pràctiques i intervindre en la tramitació i resolució de queixes ciutadanes quan s’incomplix el deure de resposta (queixes de segona instància). També es mostren els seus compromisos de qualitat, així com els indicadors establits per a mesurar el seu grau de compliment.

La Inspecció també porta cap les corresponents accions de comprovació, anàlisi, investigació i informe en totes les denúncies relacionades amb l’assetjament laboral, d’acord amb els criteris i fases que establix el Protocol de prevenció i actuació davant l’assetjament laboral en l’Administració de la Generalitat (publicat en el DOGV núm. 83223 de 30 de gener de l’any 2018), per al personal empleat públic de l’administració valenciana (excepte per al personal sanitari, docent no universitari i de justícia, els quals disposen de les seues normes i protocols específics i propis òrgans d’inspecció sectorial per a investigar-los).

L’objecte d’este protocol és establir el procediment d’actuació de la Generalitat en els supòsits d’assetjament laboral de qualsevol naturalesa (assetge moral o assetjament psicològic, sexual, per raó del sexe, discriminatori o altres situacions de violència laboral).

Una altra de les funcions específiques de la Inspecció General de Servicis ho constituïx la tramitació de les queixes dels ciutadans, presentades per incompliment del deure de resposta a una queixa anterior davant qualsevol òrgan de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el que es disposa en el Decret 41/2016, de 15 d’abril, del Consell, pel qual s’establix el sistema per a la millora de la qualitat dels servicis públics i l’avaluació dels plans i programes en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental.

Tal com s’establix en l’article 1 del Decret 41/2016, el mateix té per objecte la regulació de les queixes i suggeriments dels ciutadans en relació amb el funcionament de l’administració i les organitzacions de la Generalitat, amb la finalitat d’atendre-les adequadament i extraure d’elles oportunitats de millora contínua de la qualitat dels servicis públics, establint a este efecte els sistemes de tramitació, resolució i informació que permeten l’eficaç compliment d’este objectiu.

Este Decret és d’aplicació directa a l’activitat del conjunt d’òrgans i unitats de l’administració de la Generalitat.

Serà també d’aplicació, si bé a través del mecanisme d’adaptació que s’establix en la Disposició Addicional segona del propi Decret a:

a) Els hospitals, centres de salut i institucions sanitàries.

b) Els centres, residències i institucions de servicis socials.

c) Els centres d’ensenyament, culturals, esportius i d’oci.

d) Les entitats autònomes, institucions públiques, fundacions públiques, entitats de dret públic i empreses, adscrites o dependents, en tots els casos, de la Generalitat.

L’administració de la Generalitat admetrà com a queixa o suggeriment aquelles que siguen formulades davant la mateixa en relació amb els servicis prestats per altres administracions a les quals s’haja encomanat o delegat per la Generalitat la prestació del servici objecte de la queixa o suggeriment.

Les queixes i els suggeriments es configuren com un mecanisme tremendament útil per a conéixer la percepció que tenen els ciutadans de la qualitat dels servicis que l’administració oferix a la societat. Resulta necessari disposar d’un sistema que regule, tant el procediment administratiu per a la resolució de les queixes i suggeriment, com també l’activitat d’anàlisi i de posada en marxa de les iniciatives de millora que necessàriament han d’escometre’s.

En el decret esmentat s’atribuïx a les sotssecretaries de cada Conselleria la responsabilitat de resolució de les queixes i suggeriments, i del seu tractament posterior, estudi, avaluació i impuls d’iniciatives que escometen la superació del nivell de qualitat aconseguit en l’activitat de prestació de servicis.

Els resultats i conclusions del procés d’anàlisi de les queixes i suggeriments constituïxen un instrument molt valuós perquè les Sotssecretaries elaboren plans específics de millora que redunden en una major qualitat en la prestació dels servicis al ciutadà.

La Secretaria Autonòmica d’Administracions Públiques, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, és la competent per a avaluar, i si és el cas, aprovar plans generals de millora a la vista de les accions iniciades en cadascuna de les Conselleries, així com actuar en els casos d’incompliment del deure de resposta a les queixes i suggeriments, en la seua condició d’òrgan que té atribuïda les matèries de qualitat i inspecció de servicis.

A més, es crea un sistema informàtic que permet tant el seguiment de la tramitació i resolució de les queixes i suggeriments, així com la seua anàlisi estadística i sistemàtica.

S’establix també la possibilitat de tramitar les queixes i suggeriments per mitjans telemàtics utilitzant la firma electrònica.