El germen de la Fiscalia Europea Anticorrupció sorgeix arran de l’aprovació, per tots els Estats membres de la Unió Europea, del Tractat de Lisboa, en el qual es recull de manera clara la idea de crear una Fiscalia Europea per a combatre les infraccions que perjudiquen els interessos financers de la Unió, i per a lluitar contra la delinqüència greu en l’àmbit de la Unió.
El mes de gener de l’any 2008, es va organitzar un seminari internacional a la ciutat de Madrid, amb la intenció d’estudiar aquesta nova institució i les possibilitats de la seua posada en marxa. Aquest seminari va ser convocat pel Fiscal General de l’Estat en aquesta data, Cándido Conde-Pumpido.
Més tard, l’any 2009, la Fiscalia espanyola va crear un grup de treball amb la finalitat d’elaborar un text que servira de base per al projecte de la Fiscalia europea. Al juny de l’any 2009, es van celebrar unes jornades en la seu de la Fiscalia de Madrid, en la qual, diferents fiscals de tota Europa i representants de l’Oficina de Lluita contra el Frau (OLAF) van tractar d’harmonitzar els diferents models de Fiscalies vigents a Europa.
Es va arribar a la conclusió que la Fiscalia Europea havia de ser un organisme independent i organitzat de manera descentralitzada, compost per un Fiscal General Europeu, diferents Fiscals adjunts i un nombre determinat de fiscals Europeus Delegats en cada estat membre.
El 12 d’Octubre de l’any 2017 es va adoptar pel Consell Europeu, després de la seua aprovació una setmana abans pel Parlament Europeu, el Reglament 2017/1939 del Consell, en virtut del qual s’establien les pautes per a la creació de la Fiscalia Europea, la finalitat de la qual era ocupar-se d’investigar, processar i jutjar als autors de delictes contra els interessos de la Unió.
L’indicat reglament va ser aprovat de manera inicial per 20 estats membres, en concret: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Portugal, República Txeca i Romania. L’any 2018 Malta es va incorporar també al projecte de creació de la Fiscalia Europea.
La Fiscalia Europea és un òrgan independent de la Unió, amb *ersonalidad jurídica pròpia i que ha de rendir comptes de l’activitat que desenvolupa tant al Parlament Europeu com al Consell i a la Comissió, presenta informes anuals. Té la seua seu a Luxemburg.
Realitza investigacions i exercita l’acció penal, acusant quan siga procedent, davant els òrgans judicials dels estats membres. La Fiscalia Europea es regeix pels principis de legalitat, proporcionalitat i imparcialitat. Cal tindre en compte que la legislació que s’aplique en cada procediment serà la que estiga vigent en l’Estat membre el Fiscal Europeu del qual Delegat estiga encarregat de l’expedient.
La Fiscalia Europea està formada pels següents Fiscals:
– El Fiscal General Europeu, el qual està al capdavant de la fiscalia. La seua funció és d’organització i direcció. Ho nomena el Parlament Europeu i el Consell, sempre de comú acord, a partir d’una llista de candidats qualificats que es presenta per un Comité de selecció, i el seu mandat, el qual no és renovable, té una duració de set anys.
– Els Fiscals adjunts al Fiscal General Europeu. La seua funció és d’auxili i assistència al Fiscal General Europeu en l’exercici de les seues funcions i a més poden substituir a aquest en la seua absència o quan no pot atendre les seues obligacions.
– Els Fiscals Europeus, que es nomenen a proposta de cadascun dels Estats membres, els quals serveixen d’enllaç entre les Sales permanents i els Fiscals Europeus Delegats que existeixen en
cada estat membre.
– Els Fiscals Europeus Delegats, els quals actuen en representació de la fiscalia Europea en cadascun dels Estats membres. Tenen les mateixes potestats que els fiscals de l’estat membre, podent investigar suposats presumptament delictius i exercitar l’acció penal.
El mes d’octubre de l’any 2019, es va nomenar directora de la Fiscalia Europea contra el Frau a Laura Kösevi, fiscal romanesa, excap de la unitat anticorrupció de Romania, amb reputació d’haver perseguit de manera ferma la corrupció al seu país. De fet, va ser destituïda del seu lloc pel govern romanés i imputada per la justícia del seu país, si bé la mateixa ha denunciat en múltiples ocasions l’existència d’una campanya de persecució contra ella per part del govern de Romania.
La Sr. Kösevi va impulsar nombroses investigacions contra polítics corruptes del seu país, entre ells diversos alts càrrecs del govern que la va destituir del seu càrrec. Va ser fiscal anticorrupció a Romania durant 5 anys, durant els quals va confiscar al voltant de 2.000 milions d’euros que havien sigut malversats, multiplicant pel 10 el volum d’actius confiscats anualment fins a la seua arribada.
Durant el mes de Juliol de l’any 2020 es van nomenar a 22 fiscals per part de la Fiscalia Europea, entre ells a la fiscal anticorrupció del cas “*Gürtel”, Concepción Sabadell, la qual va ser triada com a representant d’Espanya.
La Comissió Europea ha proposat recentment que s’amplie l’àmbit d’actuació de la Fiscalia Europea, per a poder investigar i en el seu cas, finalment acusar, per delictes de terrorisme de caràcter transnacional, delictes ecològics i de tràfic d’éssers humans.
