3.5. Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF)

Què és l’OLAF i quina és la seua funció?

L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) és l’únic organisme que existeix actualment a la Unió Europea encarregat de detectar, investigar i detindre el frau amb fons de la Unió Europea.

L’OLAF realitza investigacions relacionades amb el frau, la corrupció i altres delictes que afecten els interessos financers de la Unió Europea en relació a diferents aspectes:

• Tota la despesa que realitza la Unió Europea, entre uns altres, els Fons Estructurals, els fons de política agrícola i desenvolupament rural, les despeses directes i l’ajuda exterior.
• Algunes qüestions relacionades amb els ingressos de la Unió Europea, fonamentalment els drets de duana.
• Realitza investigacions relacionades amb possibles faltes greus comeses pel personal de la Unió Europea o per membres de les seues institucions.

En general, podria dir-se que l’OLAF realitza investigacions independents sobre el frau i la corrupció que afecta fons de la Unió Europea.

L’OLAF es va crear l’any 1999, en virtut de la Decisió 1999/352/CE, CECA, Euratom, de 28 d’abril de 1999, per la qual es crea l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau.

L’any 2000 es va nomenar a Granz- Hermann Brüner com primer director general de l’OLAF.

L’any 2010 l’OLAF va posar en marxa el sistema de notificació de fraus a través d’internet, donant als ciutadans la possibilitat de comunicar informació sobre possibles casos de frau i corrupció de forma més àgil.

L’1 d’Octubre de l’any 2013, va entrar en vigor el Reglament núm.883/2013, referent a les investigacions efectuades per l’OLAF, el qual introdueix canvis importants tant en la seua actuació com en la seua relació amb els diferents estats. Aquest Reglament a més és molt important ja que estableix els drets de les persones intervinents, inclou un intercanvi anual d’opinions entre l’OLAF i les institucions de la UE i requereix als estats membres de la Unió Europea perquè designen un servei de coordinació antifrau.

Des de l’any 2018 és director general de l’OLAF Ville Itala.

Qui i com pot denunciar i com és el procés d’investigació

L’OLAF rep informació i denúncies sobre possibles fraus de diverses formes, encara que en la majoria dels casos l’origen de la investigació parteix d’irregularitats que detecten els responsables de la gestió dels fons de la Unió Europea en les diferents institucions o en els Estats membres.

En qualsevol cas, qualsevol ciutadà pot posar-se en contacte amb l’OLAF per a comunicar un fet que poguera ser sospite de frau o corrupció i que afecte els diners públics de la Unió Europea.

Les denúncies es poden interposar a través de 3 vies:

1.- En línia, a través del sistema de notificació de fraus, podent enviar per xarxa documents de manera segura.

2.- En línia, a través d’un formulari web. Aquest sistema no permet remetre documents.

3.- A través de correu postal dirigit a la Comissió Europea, Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), Investigacions i Operacions, B-1049 Brussel·les (Bèlgica).

En qualsevol cas, les denúncies són anònimes i no és necessari aportar proves, ja que l’OLAF s’encarrega de la investigació i recaptar les proves necessàries per a poder acreditar l’existència o no d’una actuació irregular.

La denúncia o comunicació de fets suposadament fraudulents pot realitzar-se en qualsevol de les 24 llengües oficials de la Unió Europea.

Totes les denúncies que es remeten a l’OLAF se sotmeten a una avaluació inicial per a determinar quins són de la seua competència i a partir d’aqueix moment s’inicia la investigació corresponent.

Les investigacions que porta a terme l’OLAF poden consistir a realitzar entrevistes a persones que puguen tindre coneixement dels fets denunciats i es poden realitzar fins i tot inspeccions a locals en els quals pogueren haver-se comés els fets presumptament irregulars.

Bàsicament existeixen tres categories d’investigació per part de l’OLAF:

– INVESTIGACIÓ INTERNA. Que consisteix a realitzar una investigació de caràcter administratiu en les institucions i organismes de la Unió Europea amb la finalitat de detectar qualsevol frau o activitat irregular que afecte els interessos financers de la Unió Europea.

– INVESTIGACIÓ EXTERNA. Que consisteix en la realització d’investigacions administratives fora de les institucions i organismes de la Unió Europea, amb l’objectiu de detectar fraus en l’actuació de persones físiques o jurídiques.

– COORDINACIÓ AMB ALTRES AUTORITATS O ORGANISMES. L’OLAF també col·labora de manera activa amb autoritats nacionals o altres departaments de la Unió Europea, intercanviant informació i contactes i col·laborant en la investigació de fraus o conductes irregulars que afecten els diners públics de la Unió.

Pot l’OLAF imposar sancions?

Cal tindre present que l’OLAF és únicament un organisme administratiu i investigador, per tant, no pot imposar cap mena de sanció, i ella malgrat constatar l’existència de fets que pogueren ser irregulars o fraudulents en el marc dels interessos financers de la Unió Europea.

No obstant això, l’OLAF, en el marc de les seues investigacions, pot recomanar a les autoritats nacionals o de la Unió Europea l’adopció de diferents mesures. Aquestes mesures poden ser diferent índole:

• Mesures de tipus administratiu: En aquest cas, l’OLAF pot proposar que es produïsquen canvis en diferents procediments administratius, per a evitar que puguen produir-se situacions futures de frau. Per exemple, incloure mesures que facen més transparent el procés de concurrència competitiva en una convocatòria pública.

• Mesures de caràcter disciplinari: Aquest tipus de mesures poden ser adoptades per l’OLAF si queda acreditat que un membre del personal de la Unió Europea ha comés alguna conducta irregular. Els membres del personal de la Unió Europea són els funcionaris permanents, agents temporals, agents locals i agents contractuals que treballen per a alguna de les següents institucions: El Parlament Europeu, el Consell de la UE, el Consell Europeu, la Presidència, la Comissió Europea, el Tribunal de Justícia, el Tribunal de Comptes, el Banc Central Europeu, les agències de la UE, les representacions de la UE i les Delegacions de la UE.

• Mesures de caràcter financer: L’OLAF pot proposar que els fons que hagueren sigut malversats es retornen.

• Mesures de tipus judicial: En el cas que l’OLAF, a la vista de les seues investigacions, arribe a la conclusió que ha pogut cometre’s un fet delictiu, envia un informe a les autoritats policials o judicials del país en el qual s’hagen comés aquests fets, amb la finalitat s’inicie el procés judicial corresponent.