3.3. La OEA i la Convenció Interamericana contra la Corrupció (CICC)

Què és l’OEA?

L’Organització dels Estats Americans és l’organisme regional més antic del món. La seua creació es remunta a l’any 1948, subscrivint-se en aquesta data a Bogotà (Colòmbia), la Carta de l’OEA, que va entrar en vigor l’any 1951.

 

Aquesta Carta va ser modificada en anys successius pel Protocol de Buenos Aires (1967), el Protocol de Cartagena d’Índies (1985), el Protocol de Managua (1993) i el Protocol de Washington (1992).

 

Tal com s’assenyala en l’article 1 de la Carta de l’OEA, aquest organisme té com a objectiu aconseguir en els seus Estats membres “un ordre de pau i de justícia, fomentar la seua solidaritat, enrobustir la seua col·laboració i defensar la seua sobirania, la seua integritat territorial i la seua independència”.

 

Són membres de l’OEA els següents països:

 

Antigua y Barbuda
Argentina
Bahamas (Commonwealth de las)
Barbados
Belize
Bolivia
Brasil
Canadá
Chile
Colombia
Costa RicaCuba
Dominica (Commonwealth de)
Ecuador
El Salvador
Estados Unidos de América
Grenada
Guatemala
Guyana
Haití
Honduras
Jamaica
México
Nicaragua
Panamá
Paraguay
Perú
República Dominicana
Saint Kitts y Nevis
San Vicente y las Granadinas
Santa Lucía
Suriname
Trinidad y Tobago
Uruguay
Venezuela (República Bolivariana de)

 

 

Què és la Convenció Interamericana contra la Corrupció (CICC)?

 

La CICC és un tractat signat pels 34 estats membres de l’OAE (Organització dels Estats Americans) en virtut del qual han assumit un compromís de treball conjunt en la lluita contra la corrupció, amb la finalitat d’adoptar decisions en aquesta matèria.

 

Aquesta Convenció parteix d’un enfocament integral, establint mesures per a previndre, detectar, investigar, i fins i tot sancionar tot tipus d’actuació corrupta i alhora prendre mesures per a intentar recuperar els actius que han sigut malversats.

 

 

Mecanisme de seguiment de la implementació de la Convenció Interamericana contra la Corrupció (MESICIC)

 

El MESICIC és el mecanisme anticorrupció de l’OEA i reuneix 33 dels 34 estats membres. Té com a finalitat fonamental analitzar els marcs jurídicos i institucionals dels Estats membres i adaptar-los en la mesura que siga possible a les disposicions de la Convenció Interamericana contra la Corrupció.

 

El MESICIC s’estructura a través de dos organismes:

 

  • La Conferència d’Estats parteix, que és l’òrgan polític del MESICIC i dona les directrius sobre el seu funcionament.

 

  • El Comité d’expertes i experts, que és l’òrgan responsable de l’anàlisi tècnica encarregat de la implementació de la Convenció pels Estats parteix. Aquest Comité analitza les lleis i institucions dels estats parteix i analitza i avalua s’aquestes s’adapten a les disposicions de la Convenció i si són efectives per a la prevenció i el combat de la corrupció.

 

D’un altre costat, a la vista dels estudis que realitza, elabora i aprova diferents informes anticorrupció dels diferents Estats parteix amb l’ànim d’enfortir les bones pràctiques i lluitar de manera efectiva contra la corrupció. Aquest Comité es reuneix dues vegades a l’any a Washington D. C.

 

 

Participació de la Societat Civil en el MESICIC

 

El MESICIC, conforme a la seua normativa, promou la participació de la societat civil. De fet, l’article 18 del Reglament de la Conferència d’Estats part preveu que les organitzacions de la societat civil puguen participar com a observadors en la reunions del comité d’experts i expertes.

 

Les organitzacions de la societat civil registrades davant l’OEA, tenen la possibilitat d’aportar documentació que serveix per a elaborar per part del Comité d’experts informes sobre els països analitzats.

 

L’article 34 del Reglament del Comité d’experts i expertes estableix una doble via de participació de les societats civils registrades:

 

– D’una banda poden presentar documents i propostes sobre futures disposicions de la Convenció a analitzar, poden proposar la metodologia d’anàlisi a utilitzar, així com qüestionaris que hauran de ser respostos pels Estats parteix i les organitzacions de la societat civil de país analitzat.

 

– D’un altre costat, les Societats Civils registrades poden presentar documentació amb informació específica relacionada amb les preguntes efectuades als països avaluats en els qüestionaris que
se’ls faciliten.

 

Finalment i com a conseqüència del treball realitzat, s’efectua per part de la *MESICIC un informe final, que és el producte de l’anàlisi de la implementació de les disposicions de la Convenció anticorrupció, de les recomanacions efectuades pel Comité d’experts i expertes, de l’anàlisi de les respostes dels qüestionaris que es faciliten als Estats parteix, de les aportacions de les organitzacions de la societat civil, de la informació rebuda dels experts en les visites in situ al país analitzat i de la informació que recapta la Secretaria Tècnica.