La investigació del Cas Brugal es remunta a l’any 2007, amb la detenció de l’empresari oriolà Ángel Fenoll (acusat en aquest supòsit) per una presumpta trama de suborns pel que concerneix la concessió dels serveis de recollida de fem a Orihuela. Del relat dels fets consta la possible existència d’una xarxa d’extorsió i suborn en el procés de contractació de les empreses que prestaven el servei de recollida de fems en el municipi, actuant l’empresari Fenoll com a catalitzador d’aquesta xarxa clientelista amb els responsables públics del consistori, mediant aquest en les lluites de poder internes viscudes durant aqueixos anys en el Partit Popular d’Alacant, alineant-se amb les parts que millor rèdit podien oferir a les seues operacions, al mateix temps que aquestes li garantien aqueixa posició de privilegi.
No obstant això, cal ressenyar l’existència de múltiples converses privades gravades per Fenoll amb els acusats, alcaldes i edils del Partit Popular d’Orihuela, on podia intuir-se cert actuar arbitrari en la concessió dels serveis. De fet, els enregistraments oferits per Fenoll, sobre les quals es va articular la investigació d’aquesta peça del Cas Brugal, són discutides en la resolució, fins al punt de suposar la nul·litat del procediment per vulneració del dret fonamental al secret de les comunicacions. Així, la sentència considera que “hi ha una falta de les resolucions judicials legitimadores de les fonts de prova amb què s’ha obert aquest procés i de la documentació en la qual se sustenten, així com la falta de garanties de segellament en el bolcat obrant en els suports existents en aquest procés judicial, de manera que només cal declarar la il·licitud de les intervencions telefòniques i de les proves documentals, testificals, i d’una altra índole que directament o indirectament es van derivar d’aquestes, en haver-se infringit el dret fonamental al secret de les comunicacions”.
