Cas Emarsa
Sentència Audiència Provincial de València (núm. 349/2018),19 de juny de 2018
La sentència del Cas Emarsa s’estén aproximadament fins a les 1.200 pàgines i s’atura amb deteniment en relats de fets detallats per a cadascun dels 24 acusats. Per a seguir amb el caràcter sintètic d’aquestes fitxes, ens limitarem en l’anàlisi als principals càrrecs públics que ordiren la trama, i s’oferirà una descripció dels fets unitària, sense entrar en la conducta de les persones sense caràcter públic que van participar en el cas com a cooperadors necessaris.
Descripció dels fets
L’Entitat Metropolitana d’Aigües Residuals, Societat Anònima (d’ara endavant, Emarsa) era una empresa pública creada per l’Ajuntament de València i 17 municipis de l’àrea metropolitana per a gestionar la depuradora de Pinedo i el sanejament d’aigües residuals. Suposaven més de 300.000 metres cúbics que la ciutadania pagava en la seua factura de l’aigua. Era propietat el 46% de l’Ajuntament de València i el 54% d’altres consistoris veïns, els quals van injectar 10 milions d’euros en sis anys. D’igual manera, també aportava fons al seu pressupost l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües (d’ara endavant, Epsar), dependent de la Generalitat Valenciana.
Queda acreditat en la sentència que, de forma sistemàtica pels principals imputats Esteban Cuesta (Gerent Emarsa), Ignacio Bernácer (Director d’explotació d’Epsar), Enrique Crespo (President Consell Administració i Conseller Delegat Emarsa), José Juan Morenilla (Gerent Epsar), Enrique Arnal Llorens (Director financer Emarsa) s’ordí un entramat per a triplicar entre els anys 2004 i 2010 els fons que Epsar injectava a Emarsa. Com queda reflectit en la resolució analitzada, els condemnats, prevalent-se de la seua posició de domini i control sobre les empreses públiques, van dissenyar i van executar de manera continuada un pla consistent a incrementar el preu unitari amb el qual Epsar finançava el cost de la gestió agrícola dels llots produïts en l’estació depuradora. Aquests sobrecostos no van ser detectats pel consell d’administració gràcies als poders absoluts atribuïts a Crespo com a President i Conseller Delegat d’Emarsa, la qual cosa va permetre l’administració ocultar al seu antull els fons per part de Cuesta i desviar-los en benefici dels condemnats, així com de tercers amb els quals mantenien afinitat política i/o personal.
D’acord amb la sentència, el desviament dels fons es realitzava de tres maneres diferents:
La primera consistia en la simulació d’expedients de contractació, la resolució dels quals culminava mitjançant la signatura d’un contracte que, posteriorment, els donaria la cobertura per a obtenir un benefici propi. Així mateix, van contractar els serveis d’alguns proveïdors ometent la formació del preceptiu expedient de contractació, i fins i tot van permetre la prestació de serveis a l’empresa pública sense la signatura prèvia d’un contracte; la segona, consistía en el cobrament de comissions a través de l’adjudicació de contractes a empreses constituïdes per familiars també acusats (per ex., el germà de Cuesta); finalment, la tercera via va ser la que s’ha esmentat a l’inici, el desviament de fons per la retirada de llot i desbast, gràcies a la connivència entre els responsables d’Epsar i Emarsa. Tota aquesta trama no hauria sigut possible sense el suport de Jorge Ignacio Roca, empresari encarregat d’emetre a Emarsa factures simulant la prestació del servei de llots i desbast al preu prèviament aprovat pels responsables de les empreses públiques.
També es fa referència en aquesta fitxa a la posició de Sebastián García Martínez, Cap dels serveis informàtics d’Emarsa i administrador de diferents empreses que van contractar amb aquesta. Era conegut com a vicegerent d’Emarsa per tenir autorització d’alts càrrecs del Partit Popular per a actuar amb total llibertat. Sobre aquesta qüestió, resulta significatiu que, malgrat que Emarsa només comptava amb aproximadament 30 equips informàtics, el seu departament facturés per valor de 4.500.000€.
Queda provat en la sentència que els condemnats van utilitzar els fons obtinguts il·lícitament per al seu benefici personal o de tercers propers, i s’hi concreta un extens catàleg de viatges, compres luxoses, despeses de restauració, contractació de serveis de prostitutes, així com la compra d’exemplars del llibre de Mario Conde Memorias de un preso.
Municipi
Pinedo (València)
Comarca
València.
Delicte imputat
Delictes continuats de prevaricació administrativa de l’art. 404 CP i malversació de cabals públics de l’art. 432.1 CP.
Sentit sentència
Condemnatòria.
Classe funcionari/autoritat
Esteban Cuesta Enguix: Gerent Emarsa, nomenat Alcalde pedani de Benimàmet per Rita Barberà.
Enrique Crespo Calatrava: Conseller Delegat Emarsa, Vicepresident de la Diputació de València, Alcalde de Manises.
José Juan Morenilla Martínez: Gerent Epsar.
Ignacio Bernacer Bonora: Cap d’explotació Epsar.
Enrique Arnal Llorens: Director financer Emarsa.
Sebastián García Martínez: Cap dels serveis informàtics d’Emarsa.
Impacte econòmic
23.600.000€, que van tenir com a conseqüència la privatització de l’empresa, així com l’augment del rebut de l’aigua per a la ciutadania que depenia del seu subministrament.
Concurs amb altres delictes
Per a tots els imputats esmentats en aquesta fitxa s’aprecia així mateix un concurs amb un delicte de falsedat en document oficial i mercantil.
Pena
Esteban Cuesta Enguix: 12 anys i 6 mesos de presó; 9 anys d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic; 20 anys d’inhabilitació absoluta; inhabilitació especial per a sufragi passiu durant el temps de la condemna; 3.650 de multa penal.
Enrique Crespo Calatrava: 10 anys de presó; 20 anys d’inhabilitació absoluta; inhabilitació especial per a sufragi passiu durant el temps de la condemna.
José Juan Morenilla Martínez: 9 anys de presó; 20 anys d’inhabilitació absoluta; inhabilitació especial per a sufragi passiu durant el temps de la condemna.
Ignacio Bernacer Bonora: 3 anys i 6 mesos de presó; 9 anys d’inhabilitació absoluta; inhabilitació especial per a sufragi passiu durant el temps de la condemna.
Enrique Arnal Llorens: 8 anys i 6 mesos de presó; 20 anys d’inhabilitació absoluta; inhabilitació especial per a sufragi passiu durant el temps de la condemna.
Sebastián García Martínez: 7 anys i 6 mesos de presó; 20 anys d’inhabilitació absoluta; inhabilitació especial per a sufragi passiu durant el temps de la condemna.
Responsabilitat civil
Esteban Cuesta Enguix: Indemnització conjunta i solidària de 23.501.620,35€
Enrique Crespo Calatrava: Indemnització conjunta i solidària de 23.501.620,35€.
José Juan Morenilla Martínez: Indemnització conjunta i solidària de 13.012.754,53€
Ignacio Bernacer Bonora: Indemnització conjunta i solidària de 13.012.754,53€.
Enrique Arnal Llorens: Indemnització conjunta i solidària de 23.501.620,35€.
Sebastián García Martínez: Indemnització conjunta i solidària de 7.198.208,01€.
Altres dades d’interés
El total de les penes per a tots els acusats (no solament els de la fitxa, també els empresaris que van participar) suma 97 anys, 8 mesos i 8 dies.
Com a conseqüència de l’espoli al que va ser sotmesa Emarsa pels integrants de la trama, la seua gestió va haver de ser privatitzada. Així mateix, les conseqüències de la trama van afectar directament a la factura de l’aigua de la ciutadania, mentre que va ser necessari incloure una taxa per a pal·liar el perjudici a l’erari públic causat per la trama.
Frase d’Esteban Cuesta davant el Tribunal: “Se’ns va anar la mà i vam agafar fins al colze”.