Francisco Martínez Capdevila, Vicepresident Primer de la Diputació Provincial de Castelló, amb competències delegades en matèria de proveïment d’aigües i cicle integral de l’aigua, pretenia obtenir un benefici patrimonial il·lícit a través de persones interposades i de societats en la venda dels terrenys on es projectava construir l’estació depuradora d’aigües residuals. Concretament, queda provat en aquesta resolució que una de les finques on es projectava la depuradora de Borriol va ser adquirida per al filla de Martínez Capdevila, per a ser posteriorment aportada a l’empresa Franvaltur S.L., de la qual aquesta era sòcia juntament amb el seu pare. L’acusat, de connivència amb l’Alcalde de Borriol, va intervenir en l’àmbit de les seues competències com a Vicepresident de la Diputació, adoptant resolucions i acords executius seguits pels ens públics corresponents. No obstant això, no consta que intervingueren en els tràmits administratius, i tampoc acredita la sentència que tots dos es concertaren amb la finalitat de possibilitar que, per part del primer, s’obtinguera un benefici patrimonial il·lícit a través de persones interposades o de societats en la venda dels terrenys on es projectava la construcció de la depuradora. Aquesta qüestió, a més del fet que l’Alcalde no coneguera la vinculació de la parcel·la on es projectava la depuradora amb Francisco Martínez i la seua filla, descarta la condemna de Martínez Capdevila i l’Alcalde de Borriol per un delicte de prevaricació de l’art. 404 CP. No obstant això, l’Audiència considera la conducta de Francisco Martínez constitutiva d’un delicte de negociacions prohibides als funcionaris, atés que no es pot desconèixer que el càrrec polític que ostentava l’obligava a ser “molt acurat” pel que fa a l’exercici públic del seu càrrec i a la possible activitat empresarial que podia deduir-se de la participació en certes empreses que tenia i en les seues propietats.
