“La peça primera era la punta de l’iceberg i ara tenim l’entramat complet”

“La peça primera era la punta de l’iceberg i ara tenim l’entramat complet”

El passat dilluns es va celebrar a la sala Tirant lo Blanch de la Ciutat de la Justícia una nova jornada del juí sobre la segona i tercera peça del Cas Blasco.

En aquest juí s’asseuen a la banqueta dels acusats 24 persones, entre elles l’exconseller Rafael Blasco, diversos empresaris com ara Augusto César Tauroni, ex-alts càrrecs de la extinta Conselleria de Solidaritat i Ciutadania de la Generalitat Valenciana, representants d’altres empreses de la trama – com ara Expande, empresa avaluadora dels projectes presentats a la Conselleria entre els anys 2009 i 2011- i organitzacions no governamentals com la Fundación Hemisferio, creada a propòsit per a desviar els fons destinats a la cooperació internacional al desenvolupament.

A l’inici de la sessió – dedicada a les denominades qüestions prèvies – el fiscal d’anticorrupció, Jesús Carrasco, va informar sobre els acusats amb els quals la fiscalia havia aconseguit preacords de conformitat, encara que matisant que «es tracta de preacords, que no, acords».

Quatre d’aquests han arribat a dits acords amb totes les parts acusadores, és a dir, el Ministeri Fiscal, l’Advocacia de la Generalitat i l’acusació popular, exercida per la Coordinadora Valenciana d’ONGD. Es tracta dels empresaris Luís Freire Oleas (APIMA Ingenieria S.L.), Carlos Andrés Chust (Chust Alzira, S.L.), Alberto Pampín (APB arquitectura) i Rosa Castelo (Beconsa i APB arquitectura).

De la mateixa manera, José Bollaín (secretari de la Fundación Hemisferio) podria incloure-s’hi, si aconsegueix tancar alguns punts del possible acord amb la Coordinadora Valenciana d’ONGD «probablement, al llarg de la setmana», segons va explicar Raúl Vidal Sánchez, advocat de l’acusació popular.

Un cas particular és el de Miguel Ángel Climent Estruch, també empresari, que ha aconseguit preacords amb les úniques dues parts que l’acusen, es a dir, el Ministeri Fiscal i l’Advocacia de la Generalitat. L’acusació popular no l’acusa en aquest procés.

Hi ha un segon grup de persones acusades amb què, segons va informar el fiscal Jesús Carrasco, «s’ha arribat a cert grau d’aproximació» amb el Ministeri Fiscal i amb l’Advocacia de la Generalitat, però no amb l’acusació popular. Aquests acusats són els següents: Josep Maria Felip (ex-director general de cooperació), Agustina Sanjuán (ex-secretària general de la Conselleria dirigida per Blasco), Alfons Navarro Torres (president de la Fundación Hemisferia), Isabel Castillo López (treballadora i directiva de la Fundación Hemisferio) i Fernando Darder (president de l’organització no governamental Esperanza Sin Fronteras).

Per part seua, l’Advocació de la Generalitat, representada per María José Rodríguez Blasco, també va incloure en un possible acord a Fernando Cañete Marco, empresari, a qui la Fiscalia no acusa en aquest procés, i a Jesús Urkiza Delgado, treballador de l’empresa avaluadora Caaz SL.

Per acabar, el fiscal Carrasco va parlar d’un tercer grup d’acusats, amb els quals s’han mantingut “converses avançades per assolir un acord de conformitat”: Rafael Blasco (exconseller), Augusto César Tauroni (empresari de CGS, Dinamiz-e, ARCMED i Lonerson), Arturo Tauroni (director de la Fundació Hemisferi), Marc Llinares (ex Cap d’Àrea de la Conselleria dirigida per Blasco) i Alina Indiekina Lysenko (vicepresidenta de les empreses Indra Holding i Consulting Corporation). Aquestes converses només s’han dut a terme entre el Ministeri Fiscal i els acusats i, per tant, l’esmentat acord no inclou l’Advocacia de la Generalitat ni a la Coordinadora Valenciana d’ONGD.

Finalment, en el seu torn de paraula, l’acusació popular va reafirmar la seua disposició a arribar a acords de conformitat amb les persones acusades incloses en el primer grup –Freire, Chust, Pampín, Castelo i Bollaín- i va manifestar que no signaria acords de conformitat amb la resta d’acusats.

És important recordar que la subscripció dels esmentats acords, prevista com a possibilitat en l’ordenament jurídic, suposa per part del acusats el reconeixement dels fets delictius pels quals són acusats, l’acceptació de la pena corresponent a la qualificació jurídica dels mateixos, i una reparació raonable del dany causat.

La segona part de la sessió va tractar les anomenades qüestions prèvies: l’advocat de l’exconseller Rafael Blasco, amb l’adhesió de la quasi totalitat de les defenses, va plantejar diverses qüestions, entre les quals la falta de jurisdicció del Tribunal per a determinar la responsabilitat civil dels acusats, adduint que l’esmentada responsabilitat hauria d’establir-se únicament com a responsabilitat comptable, per a la qual només és competent el Tribunal de Comptes.

Les defenses adduïren també una suposada vulneració dels drets fonamentals de les persones acusades, en considerar que aquest juí tracta sobre “cosa jutjada” en l’anterior peça primera.

Finalment, exposaren que el procés judicial ha provocat la vulneració de drets a la defensa efectiva dels acusats i demanaren la nul•litat de les actuacions i, en qualsevol cas, de les proves pericials realitzades per un interventor de l’Administració General de l’Estat (IGAE) i un inspector de l’Agència Tributària (AEAT).

En l’última part d’aquest bloc de qüestions prèvies, sol•licitaren al Tribunal que apercebera l’acusació popular perquè no fes cap manifestació sobre qüestions de responsabilitat civil. L’advocat de l’exconseller Blasco va arribar fins i tot a afirmar que seria “estèticament bo” limitar aquestes intervencions de l’acusació popular.

Les tres acusacions van rebatre contundentment aqueixes argumentacions, al•legant la idoneïtat del procediment judicial seguit i la compatibilitat entre la responsabilitat civil i la comptable. A més, María José Rodríguez Blasco, representant de l’Advocacia de la Generalitat, va explicar detalladament les raons de la quantia de 7.827.287,26€ sol•licitada per la Generalitat Valenciana en concepte de responsabilitat civil.

Així mateix, les tres acusacions van defensar que aquestes peces segona i tercera tracten sobre períodes temporals i fets diferents als ja jutjats en la peça primera. El Fiscal Anticorrupció manifestà que les al•legacions de les defenses “s’encaminen cap a la confusió, però no tenen cap fonament” i que “si es contempla la relació fàctica, aquestes segona i tercera peces corresponen a vuit parts de deu”. En aquest sentit, l’Advocacia de la Generalitat assegurà que allò jutjat en la peça primera “era la punta de l’iceberg i ara tenim l’entramat complet”. Així mateix van assenyalar que en aquest procediment es jutjaven delictes nous, no contemplats en la peça primera, com el d’associació il•lícita i pertinença a grup criminal.

El Tribunal va qualificar vàries de les qüestions plantejades per les defenses com a “qüestions de fons” del procés, i per això va posposar pronunciar-se sobre elles fins a dictar sentència, a excepció de la petició de nul•litat del procés i de les proves pericials, respecte a les quals va determinar que resoldrà quan examine amb detall tota la documentació aportada.

En relació a la qüestió d’apercebir a l’acusació popular, el Tribunal no va considerar apropiada la petició. Les tres acusacions defensaren el paper de l’acusació popular, i el Ministeri Fiscal va al•legar que “el que passa en aquest tribunal no es queda en aquest tribunal, les actuacions són públiques”. L’advocat de la Coordinadora Valenciana d’ONGD defensà la figura de l’acusació popular, manifestant que “està totalment legitimada per la jurisprudència” i que “sense l’acusació popular, seríem davant d’una situació més avantatjosa per als acusats; però estem ací per a defensar els drets de la majoria”.

La següent sessió del juí continuarà el proper dilluns dia 20 de maig a les 9,30h.

Sense comentaris

Sorry, the comment form is closed at this time.