Quant ens costa la corrupció?

30 nov. Quant ens costa la corrupció?

Com a conseqüència de la corrupció, s’han deixat d’invertir milions d’euros en serveis públics per a tota la ciutadania. N’averigüem quants.

Cada dia, durant els últims anys, la corrupció ve ocupant més i més espai en periòdics, informatius i tertúlies. El propi Ministeri de l’Interior calcula que des de 2013 més de 7.000 persones han sigut detingudes per este tipus de delictes.

Des de l’Observatori, denunciem que tots eixos diners públics que ha acabat en mans privades han suposat un greu perjudici per a la societat. El cost de la corrupció es fa patent en les retallades que han patit els serveis públics -sanitat o educació, com a exemples flagrants- i en l’augment dels impostos que paguem i que han servit per a compensar els diners defraudats.

Per això, ens preguntem: quin és el cost exacte d’eixa corrupció? És possible determinar-lo?

En veritat, resulta molt difícil fer-ho. D’una banda, la corrupció és una pràctica de naturalesa intrínsecament oculta. D’ altra, és un fenomen estès, que ha afavorit fins i tot  la conformació d’autèntiques bandes criminals, constituïdes exclusivament per a aprofitar-se de l’erari públic.

D’acord amb diversos estudis, l’impacte de la corrupció se situa entre els 25.000 i els 90.000 milions d’euros, càlcul que empitjora el que en 2015 figurava en un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, la CNMC. En aquell moment, segons este organisme, el cost de la corrupció era de 48.000 milions d’euros, prop del 5% del PIB.

Haver desviat esta quantitat de diners públics implica costos econòmics indirectes preocupants.

Per exemple, s’han generat costos d’eficiència. Els contractes públics no han recaigut en empreses adequades ni en personal eficient, sinó que s’han adjudicat al millor postor, que ha pagat comissions o ha oferit un tracte de favor.

A més, s’ha danyat la imatge de l’Estat i el seu atractiu com a focus d’inversió. El capital estranger, en efecte, pot percebre que el nostre és un entorn inestable i poc fiable per als seus fons.

Finalment, s’ha propiciat una notable inestabilitat política i social, que s’ha traduït en desconfiança: l’alt grau de corrupció entre els nostres polítics i administradors públics ha afavorit que tinguem com a ciutadania, una percepció fatalista de les nostres institucions públiques. Este desengany queda palès en estudis internacionals, com l’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC), que l’organització Transparència Internacional realitza cada any i que llança resultats poc encoratjadors.